La nova peça a treballar es l'Aloha'oe, cançó que va composar la reina Lili'uokalani.
La reina Lili'uokalani va ser la última monarca de les illes Hawaii abans de que es convertissin en una república el 1894 amb el suport dels Estats Units d'Amèrica.
El 1898 el govern de la república va signar un qüestionat tractat d'annexió amb els Estats Units convertint-se en el "Territori de Hawaii", posteriorment el 1959 es convertirien finalment en el 50e estat de la unió mitjançant un referèndum.
Aqui hi teniu un vídeo per poder practicar amb atenció al seu temps lent:
dimarts, 17 de novembre del 2015
dimarts, 3 de novembre del 2015
Píndola 3 - Canvis de tonalitat
Com a preliminar comentar que de la mateixa manera que fèiem amb els acords tríada, podem construir els acords cuatríada posant quatre notes en intervals de tercera (referit a una escala determinada i tenint en compte les alteracions).
Si ho fem amb l'escala major de Re, tenim:
Considerem una progressió d'acords II-V-I, és a dir, segon, cinquè i primer grau dintre d'una tonalitat.
En la tonalitat de Re agafem la inversió d'acords al voltant del traste set:
Si convertim aquest últim acord Dmaj7 en menor (baixem els intervals de tercera i setena un semitò i els convertim en tercera menor i setena menor) tindrem un acord Dm7, que resulta ser el segon grau de la tonalitat de Do.
D'aquesta manera podem continuar la mateixa progressió II-V-I en aquesta nova tonalitat. La posició dels acords podem comprovar que es la mateixa que en la tonalitat de Re però dos trastes més amunt.
De la mateixa manera, convertim el Cmaj7 en Cm7 i passem a la tonalitat de Si bemoll.
Amb els acords com acompanyament, podem afegir les escales de la tonalitat corresponent. Així, fent una seqüencia descendent amb les notes de l'escala de Re major en la zona del traste 7 tenim:
Si pujem dos trastes la mateixa figura passarem a l'escala de Do, i amb dos trastes més a l'escala de Si bemoll.
A la partitura hi trobareu la seqüencia complerta d'acords i escales:
Píndola_03.pdf
Si ho fem amb l'escala major de Re, tenim:
Considerem una progressió d'acords II-V-I, és a dir, segon, cinquè i primer grau dintre d'una tonalitat.
En la tonalitat de Re agafem la inversió d'acords al voltant del traste set:
D'aquesta manera podem continuar la mateixa progressió II-V-I en aquesta nova tonalitat. La posició dels acords podem comprovar que es la mateixa que en la tonalitat de Re però dos trastes més amunt.
Amb els acords com acompanyament, podem afegir les escales de la tonalitat corresponent. Així, fent una seqüencia descendent amb les notes de l'escala de Re major en la zona del traste 7 tenim:
Si pujem dos trastes la mateixa figura passarem a l'escala de Do, i amb dos trastes més a l'escala de Si bemoll.A la partitura hi trobareu la seqüencia complerta d'acords i escales:
Píndola_03.pdf
dimecres, 30 de setembre del 2015
Píndola 1 - Acords triada
Aquest any un dels objectius es aprendre una mica d'harmonia, de manera que per començar veurem com construir els acords triada d'una tonalitat.
Al "foro del ukelele" està força ben explicat i amb un llenguatge planer, aquí teniu el link de l'index de lliçons i una compilació de les entrades del blog.
http://elforodelukelele.com/discussion/2813/curso-de-armonia-indice-de-lecciones/p1
No em puc estar de fer una petita aportació (espero que aclaridora i si més no curiosa) al respecte de la distància entre notes.
Parlem de distància en tons i semitons, per veure-ho gràficament, podem fer una representació de les freqüències de les notes de l'escala de Do i fent servir una escala logarítmica (no lineal) per l'eix vertical "voilà" resulta que tenim una escala on els esgraons entre Mi-Fa i entre Si-Do tenen la meitat d'alçada que entre la resta de les notes.
Per començar, pensem en l'escala de Do:
A partir de la mateixa, fem acords sobre cada nota a base d'afegir dues notes addicionals per terceres, és a dir, seguint l'escala agafem una primera nota, ens saltem la segona, agafem la tercera, ens saltem la quarta i agafem també la cinquena.
Amb això acabem de construir els acords tríada de la tonalitat de Do.
Tenim 4 cordes a l'ukelele, així que es repeteix alguna de les notes en dues cordes (en vermell) en la mateixa o diferent octava. Per aconseguir que els dits quedin en una posició propera al diapasó, movem alguna nota de l'acord (en verd) a octaves per sobre o per sota, en el que constitueixen inversions de l'acord.
D'aquesta manera els acords de la tonalitat de Do en la posició més habitual queden així:
Heu de tenir en compte que existeixen diverses formes del mateix acord donades per la posició de les notes al llarg del diapasó, aquí teniu un exemple amb posicions alternatives de l'acord de Fa:
Com a exercici dediqueu-vos a fer una roda improvisada amb els acords que hem construït abans en qualsevol ordre, sempre sona prou bé i això bé donat pel fet de mantenir-nos en la mateixa tonalitat.
Per entendre perquè se'ns complica la cosa amb els diferents tipus d'acords (majors, menors, disminuït) si al cap i a la fi els construïm de la mateixa manera hem de tornar a les distàncies entre notes:
Els principals acords son els graus I, IV i V (no us ve al cap el blues?). De fet podríem acompanyar infinitat de cançons només amb aquests tres acords. Per donar una mica més de color afegiu els graus II i IV.
D'una manera senzilla:
Toqueu una seqüència C-F-C-F-C-F-C-F-C.
Ara toqueu C-F-C-F-C-F-C-F-G7-C. Si us atureu i proveu sense el Do del final, es com quedar-se amb l'aire agafat i sense respirar, cal aquest Sol7-Do per "tancar" la seqüència.
Bé, crec que ja n'hi ha prou per avui però no us preocupeu que n'hi haurà més. Agafeu l'uke, memoritzeu les formes dels acords i doneu-los unes quantes voltes a veure que surt.
Al "foro del ukelele" està força ben explicat i amb un llenguatge planer, aquí teniu el link de l'index de lliçons i una compilació de les entrades del blog.
http://elforodelukelele.com/discussion/2813/curso-de-armonia-indice-de-lecciones/p1
No em puc estar de fer una petita aportació (espero que aclaridora i si més no curiosa) al respecte de la distància entre notes.
Parlem de distància en tons i semitons, per veure-ho gràficament, podem fer una representació de les freqüències de les notes de l'escala de Do i fent servir una escala logarítmica (no lineal) per l'eix vertical "voilà" resulta que tenim una escala on els esgraons entre Mi-Fa i entre Si-Do tenen la meitat d'alçada que entre la resta de les notes.
Amb això acabem de construir els acords tríada de la tonalitat de Do.
D'aquesta manera els acords de la tonalitat de Do en la posició més habitual queden així:
Com a exercici dediqueu-vos a fer una roda improvisada amb els acords que hem construït abans en qualsevol ordre, sempre sona prou bé i això bé donat pel fet de mantenir-nos en la mateixa tonalitat.
Per entendre perquè se'ns complica la cosa amb els diferents tipus d'acords (majors, menors, disminuït) si al cap i a la fi els construïm de la mateixa manera hem de tornar a les distàncies entre notes:
| Nota | Terceres | Distància a la tònica (tons) |
Grau | Interval | Tipus d'acord |
Acord |
| C | C | - | 1 | Tònica | Major | C |
| E | 2 | 3 | Segona major | |||
| G | 3,5 | 5 | Cinquena justa | |||
| D | D | - | 1 | Tònica | Menor | Dm |
| F | 1,5 | b3 | Segona menor | |||
| A | 3,5 | 5 | Cinquena justa | |||
| E | E | - | 1 | Tònica | Menor | Em |
| G | 1,5 | b3 | Segona menor | |||
| B | 3,5 | 5 | Cinquena justa | |||
| F | F | - | 1 | Tònica | Major | F |
| A | 2 | 3 | Segona major | |||
| C | 3,5 | 5 | Cinquena justa | |||
| G | G | - | 1 | Tònica | Major | G |
| B | 2 | 3 | Segona major | |||
| D | 3,5 | 5 | Cinquena justa | |||
| A | A | - | 1 | Tònica | Menor | Am |
| C | 1,5 | b3 | Segona menor | |||
| E | 3,5 | 5 | Cinquena justa | |||
| B | B | - | 1 | Tònica | Disminuït | Bº Bdim |
| D | 1,5 | b3 | Segona menor | |||
| F | 3 | b5 | Cinquena disminuïda |
Els principals acords son els graus I, IV i V (no us ve al cap el blues?). De fet podríem acompanyar infinitat de cançons només amb aquests tres acords. Per donar una mica més de color afegiu els graus II i IV.
D'una manera senzilla:
- El grau I es l'acord base d'una tonalitat, tracta de l'acord més estable i tota la resta tendeix en major o menor mida a moure's cap a ell, la seva funció es de tònica.
- El grau V es mou de manera molt definida cap a la tònica, la seqüència V-I es la de major força i té caràcter de conclusió, la funció es de dominant.
- El grau IV es mou cap a la tònica o la dominant amb igual força, la seva funció es de subdominant.
- El grau II es mou cap a la tònica o la dominant amb igual força, la seva funció es de subdominant
- El grau VI es mou cap al II o la dominant i té una certa funció de tònica.
Toqueu una seqüència C-F-C-F-C-F-C-F-C.
Ara toqueu C-F-C-F-C-F-C-F-G7-C. Si us atureu i proveu sense el Do del final, es com quedar-se amb l'aire agafat i sense respirar, cal aquest Sol7-Do per "tancar" la seqüència.
Bé, crec que ja n'hi ha prou per avui però no us preocupeu que n'hi haurà més. Agafeu l'uke, memoritzeu les formes dels acords i doneu-los unes quantes voltes a veure que surt.
dimarts, 29 de setembre del 2015
T'agrada el Blues?
Comença una nova temporada de l'Orquestra d'Ukeleles, i mentre entrem en matèria feu una ullada a aquest programa d'iCat Ràdio que s'emet per internet a iCat.cat i per la TDT.
"El cantautor Quico Pi de la Serra dedica una hora setmanal a regalar-nos les grans cançons del món del blues amb els intèrprets més populars i també amb els menys coneguts. Si ets amant del gènere, no et descuidis de passar per la secció "Vídeos" del programa, on el bluesman barceloní toca un tema en directe en exclusiva per als oients."
Als podcast del programa trobareu un munt de bona música, entre la qual alguna peça del propi Quico. A continuació teniu un bon exemple amb el "Gatet Blues":
"El cantautor Quico Pi de la Serra dedica una hora setmanal a regalar-nos les grans cançons del món del blues amb els intèrprets més populars i també amb els menys coneguts. Si ets amant del gènere, no et descuidis de passar per la secció "Vídeos" del programa, on el bluesman barceloní toca un tema en directe en exclusiva per als oients."
Als podcast del programa trobareu un munt de bona música, entre la qual alguna peça del propi Quico. A continuació teniu un bon exemple amb el "Gatet Blues":
dimarts, 8 de setembre del 2015
Setmana 8 - Estudi
Les vacances comencen a estar oblidades i l'estiu no trigarà gaire en acabar, així que amb aquesta entrada donem per finalitzats els "deures".
L'estudi d'aquesta setmana un altre cop té un estil "bluesero" incloent-hi bends i vibrato. Es tracta d'un exemple d'estil "campanella" on les notes es distribueixen tant com és possible per les cordes de manera que poden solapar-se unes sobre les altres.
Setmana 8 - Creepy Campanella Blues.pdf
Setmana 8 - Creepy Campanella Blues.mp3
Pels qui va resultar d'interès la nota històrica de la setmana passada, a continuació teniu la resta de l'assaig:
Així com la comunitat afroamericana que va crear el blues va començar a allunyar-se del Sud per fugir de la seva existència miserable i les lleis de Jim Crow, la música de blues va evolucionar per reflectir les noves circumstàncies. Després de que milers de treballadors del camp afroamericans emigressin al nord cap a ciutats com Chicago i Detroit durant totes dues Guerres Mundials, molts van començar a veure el blues tradicional com un indesitjable recordatori dels dies humils de treball als camps, el que volien era escoltar una música que reflectís el seu nou entorn urbà. En resposta, artistes de blues emigrants com en Muddy Waters, que havia viscut i treballat en una plantació a Mississippi abans de seguir el ferrocarril cap a Chicago el 1943, van canviar les guitarres acústiques per elèctriques i van omplir el seu só amb bateria, harmònica i baix. Això va donar lloc a un só de blues electrificat amb un excitant ritme que portava la gent a la pista de ball, i apuntava el camí cap al rithm&blues i el rock&roll.
Als 1940 i començaments dels 1950, el blues electrificat va arribar al seu zenit en la ràdio, però va començar a trontollar a mida que els oients posaven la seva atenció en els sons frescos del rock&roll i el soul. Tant mateix a començaments dels 1960, bandes com The Rolling Stones van començar a interpretar versions de Muddy Waters i Howlin' Wolf, al Regne Unit, blancs aspirants a músics de blues van ajudar a ressuscitar el gènere. En aquest procés, van crear un rude rock&roll que obertament mostrava les seves influències de blues i promovia el treball dels seus idols, que aviat farien gires per Anglaterra per ser àmpliament aclamats. Encara que feliços per tornar a ser sol·licitats de nou com a concertistes, molts veterans del blues estaven amargament decebuts en veure com músics com Led Zeppelin es feien rics agafant el so dels artistes de blues afroamericans, molts dels quals tenien dificultats per sobreviure.
Avui, 100 anys després de que W.C. Handy el sentís per primera vegada, el blues no crida l'atenció com una vegada ho va fer, per molts joves oients, el blues tradicional -si no el blues contemporani- pot sonar tan estrany com ho va ser per Handy. Però si escolten atentament, descobriran una rica i potent historia de gent que va ajudar a construir els Estats Units i va crear un dels gèneres més influents de la música popular.
(De "What is the blues" un petit assaig que forma part del material al voltant de la sèrie "The Blues" de la cadena estatunidenca Public Broadcasting Service)
L'estudi d'aquesta setmana un altre cop té un estil "bluesero" incloent-hi bends i vibrato. Es tracta d'un exemple d'estil "campanella" on les notes es distribueixen tant com és possible per les cordes de manera que poden solapar-se unes sobre les altres.
Setmana 8 - Creepy Campanella Blues.pdf
Setmana 8 - Creepy Campanella Blues.mp3
Pels qui va resultar d'interès la nota històrica de la setmana passada, a continuació teniu la resta de l'assaig:
Així com la comunitat afroamericana que va crear el blues va començar a allunyar-se del Sud per fugir de la seva existència miserable i les lleis de Jim Crow, la música de blues va evolucionar per reflectir les noves circumstàncies. Després de que milers de treballadors del camp afroamericans emigressin al nord cap a ciutats com Chicago i Detroit durant totes dues Guerres Mundials, molts van començar a veure el blues tradicional com un indesitjable recordatori dels dies humils de treball als camps, el que volien era escoltar una música que reflectís el seu nou entorn urbà. En resposta, artistes de blues emigrants com en Muddy Waters, que havia viscut i treballat en una plantació a Mississippi abans de seguir el ferrocarril cap a Chicago el 1943, van canviar les guitarres acústiques per elèctriques i van omplir el seu só amb bateria, harmònica i baix. Això va donar lloc a un só de blues electrificat amb un excitant ritme que portava la gent a la pista de ball, i apuntava el camí cap al rithm&blues i el rock&roll.
Als 1940 i començaments dels 1950, el blues electrificat va arribar al seu zenit en la ràdio, però va començar a trontollar a mida que els oients posaven la seva atenció en els sons frescos del rock&roll i el soul. Tant mateix a començaments dels 1960, bandes com The Rolling Stones van començar a interpretar versions de Muddy Waters i Howlin' Wolf, al Regne Unit, blancs aspirants a músics de blues van ajudar a ressuscitar el gènere. En aquest procés, van crear un rude rock&roll que obertament mostrava les seves influències de blues i promovia el treball dels seus idols, que aviat farien gires per Anglaterra per ser àmpliament aclamats. Encara que feliços per tornar a ser sol·licitats de nou com a concertistes, molts veterans del blues estaven amargament decebuts en veure com músics com Led Zeppelin es feien rics agafant el so dels artistes de blues afroamericans, molts dels quals tenien dificultats per sobreviure.
Avui, 100 anys després de que W.C. Handy el sentís per primera vegada, el blues no crida l'atenció com una vegada ho va fer, per molts joves oients, el blues tradicional -si no el blues contemporani- pot sonar tan estrany com ho va ser per Handy. Però si escolten atentament, descobriran una rica i potent historia de gent que va ajudar a construir els Estats Units i va crear un dels gèneres més influents de la música popular.
dimarts, 1 de setembre del 2015
Setmana 7 - Sweet Home Chicago
Una mica més, "Sweet Home Chicago" en la versió de The Blues Brothers d'aquesta cançó de Robert Johnson.
Podeu tocar amb els Blues Brothers o fer servir aquest "PlayAlong"
Setmana 7 - Sweet Home Chicago PlayAlong.pdf
Setmana 7 - Sweet Home Chicago PlayAlong.mp3
Avui també una miqueta d'història:
En una nit solitària del 1903, W.C. Handy, el director afroamericà d'una orquestra de ball, va quedar atrapat a l'espera d'un tren a l'aldea de Tutwiler, Mississippi. Amb hores per matar i enlloc per anar-hi, Handy va acabar adormit al dur banc de fusta de l'estació. Quan es va despertar, un home negre esparracat estava assegut al seu costat, cantant al voltant de "goin' where the Southern cross the Dog" i lliscant un ganivet per les cordes de la guitarra. El músic repetia la frase tres cops i responia amb l'instrument.
Intrigat, Handy li va preguntar que volia dir amb la frase. Va resultar que les vies de la "Yazoo & Mississippi Valley Railroad", que els veïns anomenaven "Yellow Dog", creuaven les vies de la "Southern Railroad" a la ciutat de Moorehead d'on era el músic, i ell ho havia posat en una cançó.
Era, com més tard diria Handy, "la música més colpidora que havia sentit mai".
Aquella música estranya era blues, encara que poques persones la coneixien per aquest nom. En el canvi de segle, el blues encara estava emergint lentament de Texas, Louisiana, la regió de Piedmont i el Delta del Mississippi. Les seves arrels estaven en varies formes de cançons dels esclaus afroamericans com el crits de camp, les cançons de treball, els espirituals o les "country string ballads". Aquesta música rural va capturar el patiment, l'angoixa i les esperances de 300 anys d'esclavatge i agricultura d'arrendatari. El blues habitualment era tocat per músics solitaris amb guitarra acústica, piano, o harmònica, en festes de cap de setmana, pícnics o antres diversos. La seva audiència estava constituïda principalment per treballadors agrícoles, que ballaven al so de ritmes propulsius, gemecs i "slide guitar".
El 1912, Handy va pujar el perfil del públic del blues quan es va convertir en una de les primeres persones en transcriure i publicar la partitura d'una cançó de blues -"Memphis Blues"-. Vuit anys més tard, es van esgotar més d'un milió de còpies de "Crazy Blues" de la Mamie Smith, la primera dona negra en enregistrar una cançó blues. Aquest èxit inesperat va alertar els segells discogràfics dels potencials beneficis econòmics dels "race records" (enregistraments de músics negres), de manera que a través de les gravacions de cantants com la Ma Rainey i la Bessie Smith es va començar a introduir el blues a una audiència encara més amplia.
(De "What is the blues" un petit assaig que forma part del material al voltant de la sèrie "The Blues" de la cadena estatunidenca Public Broadcasting Service)
Podeu tocar amb els Blues Brothers o fer servir aquest "PlayAlong"
Setmana 7 - Sweet Home Chicago PlayAlong.pdf
Setmana 7 - Sweet Home Chicago PlayAlong.mp3
Avui també una miqueta d'història:
En una nit solitària del 1903, W.C. Handy, el director afroamericà d'una orquestra de ball, va quedar atrapat a l'espera d'un tren a l'aldea de Tutwiler, Mississippi. Amb hores per matar i enlloc per anar-hi, Handy va acabar adormit al dur banc de fusta de l'estació. Quan es va despertar, un home negre esparracat estava assegut al seu costat, cantant al voltant de "goin' where the Southern cross the Dog" i lliscant un ganivet per les cordes de la guitarra. El músic repetia la frase tres cops i responia amb l'instrument.
Intrigat, Handy li va preguntar que volia dir amb la frase. Va resultar que les vies de la "Yazoo & Mississippi Valley Railroad", que els veïns anomenaven "Yellow Dog", creuaven les vies de la "Southern Railroad" a la ciutat de Moorehead d'on era el músic, i ell ho havia posat en una cançó.
Era, com més tard diria Handy, "la música més colpidora que havia sentit mai".
Aquella música estranya era blues, encara que poques persones la coneixien per aquest nom. En el canvi de segle, el blues encara estava emergint lentament de Texas, Louisiana, la regió de Piedmont i el Delta del Mississippi. Les seves arrels estaven en varies formes de cançons dels esclaus afroamericans com el crits de camp, les cançons de treball, els espirituals o les "country string ballads". Aquesta música rural va capturar el patiment, l'angoixa i les esperances de 300 anys d'esclavatge i agricultura d'arrendatari. El blues habitualment era tocat per músics solitaris amb guitarra acústica, piano, o harmònica, en festes de cap de setmana, pícnics o antres diversos. La seva audiència estava constituïda principalment per treballadors agrícoles, que ballaven al so de ritmes propulsius, gemecs i "slide guitar".
El 1912, Handy va pujar el perfil del públic del blues quan es va convertir en una de les primeres persones en transcriure i publicar la partitura d'una cançó de blues -"Memphis Blues"-. Vuit anys més tard, es van esgotar més d'un milió de còpies de "Crazy Blues" de la Mamie Smith, la primera dona negra en enregistrar una cançó blues. Aquest èxit inesperat va alertar els segells discogràfics dels potencials beneficis econòmics dels "race records" (enregistraments de músics negres), de manera que a través de les gravacions de cantants com la Ma Rainey i la Bessie Smith es va començar a introduir el blues a una audiència encara més amplia.
(De "What is the blues" un petit assaig que forma part del material al voltant de la sèrie "The Blues" de la cadena estatunidenca Public Broadcasting Service)
dimarts, 25 d’agost del 2015
Setmana 6 - Estudi
Aquesta setmana un estudi "bluesero".
Sembla que hi ha un munt de notes però en realitat hi ha moltes repeticions i quasi tot fàcil de tocar.
La mà esquerra treballa al voltant de tres acords -C, F i G7- que apareixen en la seqüència clàssica del blues de 12 compassos.
La mà dreta pot fer polze-mitjà-index tota l'estona alternant polze a les cordes 3 o 4 segons l'acord, o bé seguir l'assignació típica polze 4a corda, index 3a corda, mitjà 2a corda i anular 1a corda.
Setmana 06 - Triplet Blues in C.pdf
Setmana 06 - Triplet Blues in C.mp3
En el vídeo podeu veure que passa quan entren tres "turistes" a una botiga d'instruments i se'ls deixa fer.
D'això si que se'n pot dir un bon assortiment
Sembla que hi ha un munt de notes però en realitat hi ha moltes repeticions i quasi tot fàcil de tocar.
La mà esquerra treballa al voltant de tres acords -C, F i G7- que apareixen en la seqüència clàssica del blues de 12 compassos.
La mà dreta pot fer polze-mitjà-index tota l'estona alternant polze a les cordes 3 o 4 segons l'acord, o bé seguir l'assignació típica polze 4a corda, index 3a corda, mitjà 2a corda i anular 1a corda.
Setmana 06 - Triplet Blues in C.pdf
Setmana 06 - Triplet Blues in C.mp3
En el vídeo podeu veure que passa quan entren tres "turistes" a una botiga d'instruments i se'ls deixa fer.
D'això si que se'n pot dir un bon assortiment
dimarts, 18 d’agost del 2015
Setmana 5 - String Bendings
Novament amb una mica de retard, aquesta setmana tenim una tècnica essencial per aconseguir una sonoritat força particular que trobem habitualment en el blues.
El string bendind implica polsar la corda i després empènyer-la cap amunt (si es tracta de les cordes 1a o 2a) o estirar-la cap avall (si es tracta de les cordes 3a o 4a) lateralment amb el dit esquerre sense canviar de traste per aconseguir augmentar la seva tensió i amb això pujar l'afinació habitualment 1/2 o 1 to.
Aquí teniu un parell de videos de l'Aldrine Guerrero d'Ukulele Underground on explica com fer el bending i planteja uns exercicis combinant-lo amb un slide.
A la partitura i els àudios hi ha quatre exemples de licks (petites frases) en clau de La que inclouen bendings.
Setmana 05 - String bendings.pdf
Setmana 05 - String bendings 01.mp3
Setmana 05 - String bendings 02.mp3
Setmana 05 - String bendings 03.mp3
Setmana 05 - String bendings 04.mp3
El string bendind implica polsar la corda i després empènyer-la cap amunt (si es tracta de les cordes 1a o 2a) o estirar-la cap avall (si es tracta de les cordes 3a o 4a) lateralment amb el dit esquerre sense canviar de traste per aconseguir augmentar la seva tensió i amb això pujar l'afinació habitualment 1/2 o 1 to.
Aquí teniu un parell de videos de l'Aldrine Guerrero d'Ukulele Underground on explica com fer el bending i planteja uns exercicis combinant-lo amb un slide.
A la partitura i els àudios hi ha quatre exemples de licks (petites frases) en clau de La que inclouen bendings.
Setmana 05 - String bendings.pdf
Setmana 05 - String bendings 01.mp3
Setmana 05 - String bendings 02.mp3
Setmana 05 - String bendings 03.mp3
Setmana 05 - String bendings 04.mp3
dimarts, 11 d’agost del 2015
Setmana 4 - Estudi
Un estudi on el patró de mà dreta es repeteix al llarg de la peça sencera, de manera que es bó dedicar-hi una mica de temps abans de posar en marxa la mà esquerra.
Podeu tocar la seqüencia amb les cordes a l'aire i quan surti d'una forma còmoda afegir els acords de mà esquerra.
A banda de la digitació que apereix a la partitura podeu fer servir
polze-mitjà-index-polze-mitjá-index
Setmana 4 - Cascades.pdf
Setmana 4 - Cascades.mp3
Em sap greu no posar la traducció complerta, es un video d'en Jake Shimabukuro que reforça la satisfacció de tocar l'ukelele:
"Fa molt de temps vaig tenir el convenciment de que si tothom toqués l'ukelele, el món seria un lloc millor"
"Es el més amigable de tots els instruments"
"Bruce Lee va ser un dels meus herois de petit, una de les coses que vaig aprendre d'ell es que qualsevol forma d'art es senzillament una expressió humana, llavors vaig comprendre que l'ukelele o qualsevol altre instrument que esculli es just una il·lusió, perque la música succeeix inclús abans de que arribi al meu instrument"
Podeu tocar la seqüencia amb les cordes a l'aire i quan surti d'una forma còmoda afegir els acords de mà esquerra.
A banda de la digitació que apereix a la partitura podeu fer servir
polze-mitjà-index-polze-mitjá-index
Setmana 4 - Cascades.pdf
Setmana 4 - Cascades.mp3
Em sap greu no posar la traducció complerta, es un video d'en Jake Shimabukuro que reforça la satisfacció de tocar l'ukelele:
"Fa molt de temps vaig tenir el convenciment de que si tothom toqués l'ukelele, el món seria un lloc millor"
"Es el més amigable de tots els instruments"
"Bruce Lee va ser un dels meus herois de petit, una de les coses que vaig aprendre d'ell es que qualsevol forma d'art es senzillament una expressió humana, llavors vaig comprendre que l'ukelele o qualsevol altre instrument que esculli es just una il·lusió, perque la música succeeix inclús abans de que arribi al meu instrument"
dimarts, 4 d’agost del 2015
Setmana 3 - Escales
Abans de tot seria convenient que agaféssiu la partitura amb les variacions dels acords de la primera setmana i féssiu un bonic avió per fer-lo volar, preferiblement des d'un edifici alt.
Com a inspiració podeu fer servir una pel·lícula australiana que es diu "Paper planes", molt recomanable per veure en família.
Podeu substituir-la per aquesta "Setmana_01_acords.pdf" on surten únicament les variacions dels acords que fem servir en el nostre estimat blues en La, pel que pretenia explicar, força més entenedora.
Recordeu que l'objectiu es simplement anar afegint recursos per evitar la repetició, de manera que us deixo una variació que vaig començar a fer servir molt senzilleta on només canvia la forma dels acords 7, 8 i 9 però que il·lustra aquesta idea d'anar fent una mica diferent:
Aquesta setmana responem a un altra pregunta: "i vosaltres quines escales feu servir en el blues?"
Ras i curt (interessats en ampliar teoria poden consultar el "Curso de armonía" publicat per Flinnsorrow al foro del ukelele, on d'una manera força entenedora s'expliquen els conceptes fonamentals del llenguatge musical):
Per començar la pentatònica menor, es a dir La, Do, Re, Mi, Sol
Am un regust més "bluesero" i com no podia ser d'un altra manera, l'escala de blues, on s'afegeix una nota addicional: La, Do, Re, Mib, Mi, Sol.
A "Setmana_03_escales.pdf" podeu trobar les escales en diferents posicions identificades amb els quadres de colors.
No hi han excuses, qualsevol pot improvisar i per començar n'hi ha prou amb una nota, cal de tenir una miqueta de confiança i ganes de jugar, es com parlar un idioma que no coneixem prou i no estem habituats a fer servir, enlloc d'esforçar-se en que surti bé i pensar molt que hem de dir podem fer una mica de "teatre".
Dues visites pel mon virtual:
Al canal de YouTube SulliBackingTracks podreu trobar diverses bases per anar provant de tocar a sobre, aneu al La i potser no seran exactament la que fem a l'orquestra, però ja va bé, recordeu que l'orella ha d'escoltar.
A TV3 a la carta es poden veure els programes de "Cava de Blues", on trobarem una bona representació de músics de casa nostra i de fora dedicats al blues.
Mireu-vos "Cece Gianotti & Aupa Quartet", amb un format un tant inesperat jo em vaig enganxar des del primer moment. Sona molt millor a TV3 però no he trobat la manera d'inserir el seu vídeo des d'allà.
Com a inspiració podeu fer servir una pel·lícula australiana que es diu "Paper planes", molt recomanable per veure en família.
Podeu substituir-la per aquesta "Setmana_01_acords.pdf" on surten únicament les variacions dels acords que fem servir en el nostre estimat blues en La, pel que pretenia explicar, força més entenedora.
Recordeu que l'objectiu es simplement anar afegint recursos per evitar la repetició, de manera que us deixo una variació que vaig començar a fer servir molt senzilleta on només canvia la forma dels acords 7, 8 i 9 però que il·lustra aquesta idea d'anar fent una mica diferent:
Aquesta setmana responem a un altra pregunta: "i vosaltres quines escales feu servir en el blues?"
Ras i curt (interessats en ampliar teoria poden consultar el "Curso de armonía" publicat per Flinnsorrow al foro del ukelele, on d'una manera força entenedora s'expliquen els conceptes fonamentals del llenguatge musical):
Per començar la pentatònica menor, es a dir La, Do, Re, Mi, Sol
Am un regust més "bluesero" i com no podia ser d'un altra manera, l'escala de blues, on s'afegeix una nota addicional: La, Do, Re, Mib, Mi, Sol.
A "Setmana_03_escales.pdf" podeu trobar les escales en diferents posicions identificades amb els quadres de colors.
No hi han excuses, qualsevol pot improvisar i per començar n'hi ha prou amb una nota, cal de tenir una miqueta de confiança i ganes de jugar, es com parlar un idioma que no coneixem prou i no estem habituats a fer servir, enlloc d'esforçar-se en que surti bé i pensar molt que hem de dir podem fer una mica de "teatre".
Dues visites pel mon virtual:
Al canal de YouTube SulliBackingTracks podreu trobar diverses bases per anar provant de tocar a sobre, aneu al La i potser no seran exactament la que fem a l'orquestra, però ja va bé, recordeu que l'orella ha d'escoltar.
A TV3 a la carta es poden veure els programes de "Cava de Blues", on trobarem una bona representació de músics de casa nostra i de fora dedicats al blues.
Mireu-vos "Cece Gianotti & Aupa Quartet", amb un format un tant inesperat jo em vaig enganxar des del primer moment. Sona molt millor a TV3 però no he trobat la manera d'inserir el seu vídeo des d'allà.
dimarts, 28 de juliol del 2015
Setmana 2 - Estudi
Bé, em pensava que seria un monogràfic de blues però m'he trobat amb uns estudis que em semblen prou atractius com per dedicar-hi alguna entrada.
De fet els estudis estan creats per desenvolupar la tècnica de "fingerstyle" de manera que ens ajuden a progressar a l'hora de fer arpegis i melodies, el cas es que sonen força bé.
"Tears for Amália" es una petita mostra de respecte en memòria de la cantant de fado Amália Rodrigues. Per entendre una mica la seva dimensió, quan va morir l'any 1999 el govern de Portugal va declarar tres dies de dol nacional.
L'estudi fa servir l'interval de 3a. S'alternen acords de dues notes (primer i tercer grau) que es toquen més accentuats sobre les cordes 1 i 4, amb la nota Mi tocada més suaument com una campana solitària.
Proveu els acords amb polze i mitjà i els Mi amb l'index o bé els acords amb polze i anular i els Mi amb el mitjà.
Aqui teniu la partitura i un àudio:
Setmana 2 - partitura
Setmana 2 - àudio
Com a tastet que podria ser més adequat que la cançó "Fado português"
De fet els estudis estan creats per desenvolupar la tècnica de "fingerstyle" de manera que ens ajuden a progressar a l'hora de fer arpegis i melodies, el cas es que sonen força bé.
"Tears for Amália" es una petita mostra de respecte en memòria de la cantant de fado Amália Rodrigues. Per entendre una mica la seva dimensió, quan va morir l'any 1999 el govern de Portugal va declarar tres dies de dol nacional.
L'estudi fa servir l'interval de 3a. S'alternen acords de dues notes (primer i tercer grau) que es toquen més accentuats sobre les cordes 1 i 4, amb la nota Mi tocada més suaument com una campana solitària.
Proveu els acords amb polze i mitjà i els Mi amb l'index o bé els acords amb polze i anular i els Mi amb el mitjà.
Aqui teniu la partitura i un àudio:
Setmana 2 - partitura
Setmana 2 - àudio
Com a tastet que podria ser més adequat que la cançó "Fado português"
dimarts, 21 de juliol del 2015
Setmana 1 - Un estiu amb molt de. . . blues
El "deures" d'aquest any son
descansar, passar-s'ho be, escoltar molta música i no abandonar l'uke a
casa, es prou petit com per portar-lo amb nosaltres a tot arreu. Per si
de cas algú s'anima compartiré alguns materials que tinc entre mans.
Amb la perspectiva d'un estiu llarg i calorós, be ens podem imaginar que hi som a la vora del Mississippi, en un ambient que ens porta directament a les arrels del blues.
Abans de tot una petita introducció encara que ja havíem fet una entrada al blog al respecte, recordeu la pregunta "quina estructura de blues feu servir?"
Per no tornar a quedar sense paraules pensem en l'escala musical i considerem cada nota un grau:
El blues (bé, de fet també podríem estar parlant de pop, country, rock. . .) fa servir la repetició d'una estructura de 12 compassos on apareixen acords dels graus I, IV i V.
La variació més fonamental es la que represento a continuació:
La que fem servir a l'orquestra, per trencar la monotonia substitueix el segon compàs per un acord de grau IV i converteix els quatre últims en una seqüència descendent que finalitza amb un acord de grau V que dona peu per tornar amb l'I.
Tot l'any hem estat donant-li voltes al blues en La, si comencem l'escala amb aquesta nota tenim:
com fem servir la forma sèptima de l'acord, l'estructura del blues queda així:
Respecte a l´últim compàs E7, comproveu com convida a continuar, si us atureu fa l'efecte que falta alguna cosa, de manera que per acabar resulta més natural fer dos acords A7.
Especialment adreçat als que fem acords però necessitem enriquir recursos, aquí teniu unes quantes posicions alternatives dels acords. Com podeu veure, aquestes alternatives o inversions s'aconsegueixen pujant una octava la nota més greu cada vegada que fem una nova inversió.
Si teniu curiositat o dubtes podeu visitar www.ukulele-chords.com
Podeu veure com les "figures" que formen els dits es repeteixen de manera que podem fer els acord de La7, Re7 i Mi7 amb la mateixa posició de dits però desplaçada al llarg del diapasó.
En aquest document (Setmana_01.pdf) hi trobareu a cada línia el conjunt d'acords de les tonalitats de blues més habituals amb les 3 primeres inversions. Les formes més agudes son en molts casos bastant forçades i us faran entendre una mica el perquè de les caixes "cutaway".
Estem parlant de blues, de manera que doneu unes voltes provant diverses combinacions a veure que resulta i com sonen les altres tonalitats.
A continuació podeu escoltar "Dust my Broom" d'Elmore James. Pareu l'orella per que és un clàssic i bon exemple de l'estructura que fem a l'orquestra.
Tenim la intro, 4 voltes amb la veu i l'outro (no se com seria en català, de fet el terme anglès ja em resulta una mica retorçat), el final amb solo de guitarra.
Feu-lo servir com a backtrack per tocar a sobre i teniu en compte que és en tonalitat de Re (acords D7, G7 i A7).
Qui s'animi pot anar enviant alguna imatge, àudio o vídeo per demostrar que realment l'uke també va de vacances.
Per cert, si algú troba algun error en les entrades que aniré pujant tots li estarem agraïts si ens envia la correcció pertinent.
Afegeixo la partitura amb lletra i un àudio "play-along" on teniu l'acompanyament amb ukelele. Va, a veure qui treu el solo final.
Setmana01_Dust_my_Broom.pdf
Setmana01_Dust_my_Broom.mp3
Amb la perspectiva d'un estiu llarg i calorós, be ens podem imaginar que hi som a la vora del Mississippi, en un ambient que ens porta directament a les arrels del blues.
Abans de tot una petita introducció encara que ja havíem fet una entrada al blog al respecte, recordeu la pregunta "quina estructura de blues feu servir?"
Per no tornar a quedar sense paraules pensem en l'escala musical i considerem cada nota un grau:
| Do | Re | Mi | Fa | Sol | La | Si |
| I | II | III | IV | V | VI | VII |
El blues (bé, de fet també podríem estar parlant de pop, country, rock. . .) fa servir la repetició d'una estructura de 12 compassos on apareixen acords dels graus I, IV i V.
La variació més fonamental es la que represento a continuació:
| I | I | I | I |
| IV | IV | I | I |
| V | V | I | I |
La que fem servir a l'orquestra, per trencar la monotonia substitueix el segon compàs per un acord de grau IV i converteix els quatre últims en una seqüència descendent que finalitza amb un acord de grau V que dona peu per tornar amb l'I.
| I | IV | I | I |
| IV | IV | I | I |
| V | IV | I | V |
Tot l'any hem estat donant-li voltes al blues en La, si comencem l'escala amb aquesta nota tenim:
| La | Si | Do# | Re | Mi | Fa# | Sol# |
| I | II | III | IV | V | VI | VII |
com fem servir la forma sèptima de l'acord, l'estructura del blues queda així:
| A7 | D7 | A7 | A7 |
| D7 | D7 | A7 | A7 |
| E7 | D7 | A7 | E7 |
Respecte a l´últim compàs E7, comproveu com convida a continuar, si us atureu fa l'efecte que falta alguna cosa, de manera que per acabar resulta més natural fer dos acords A7.
Especialment adreçat als que fem acords però necessitem enriquir recursos, aquí teniu unes quantes posicions alternatives dels acords. Com podeu veure, aquestes alternatives o inversions s'aconsegueixen pujant una octava la nota més greu cada vegada que fem una nova inversió.
Si teniu curiositat o dubtes podeu visitar www.ukulele-chords.com
Podeu veure com les "figures" que formen els dits es repeteixen de manera que podem fer els acord de La7, Re7 i Mi7 amb la mateixa posició de dits però desplaçada al llarg del diapasó.
En aquest document (Setmana_01.pdf) hi trobareu a cada línia el conjunt d'acords de les tonalitats de blues més habituals amb les 3 primeres inversions. Les formes més agudes son en molts casos bastant forçades i us faran entendre una mica el perquè de les caixes "cutaway".
Estem parlant de blues, de manera que doneu unes voltes provant diverses combinacions a veure que resulta i com sonen les altres tonalitats.
A continuació podeu escoltar "Dust my Broom" d'Elmore James. Pareu l'orella per que és un clàssic i bon exemple de l'estructura que fem a l'orquestra.
Tenim la intro, 4 voltes amb la veu i l'outro (no se com seria en català, de fet el terme anglès ja em resulta una mica retorçat), el final amb solo de guitarra.
Feu-lo servir com a backtrack per tocar a sobre i teniu en compte que és en tonalitat de Re (acords D7, G7 i A7).
Qui s'animi pot anar enviant alguna imatge, àudio o vídeo per demostrar que realment l'uke també va de vacances.
Per cert, si algú troba algun error en les entrades que aniré pujant tots li estarem agraïts si ens envia la correcció pertinent.
Afegeixo la partitura amb lletra i un àudio "play-along" on teniu l'acompanyament amb ukelele. Va, a veure qui treu el solo final.
Setmana01_Dust_my_Broom.pdf
Setmana01_Dust_my_Broom.mp3
Subscriure's a:
Missatges (Atom)