Setmana 7 - Sweet Home Chicago

Una mica més, "Sweet Home Chicago" en la versió de The Blues Brothers d'aquesta cançó de Robert Johnson.


 
Podeu tocar amb els Blues Brothers o fer servir aquest "PlayAlong" 

Setmana 7 - Sweet Home Chicago PlayAlong.pdf
Setmana 7 - Sweet Home Chicago PlayAlong.mp3

Avui també una miqueta d'història:

En una nit solitària del 1903, W.C. Handy, el director afroamericà d'una orquestra de ball, va quedar atrapat a l'espera d'un tren a l'aldea de Tutwiler, Mississippi. Amb hores per matar i enlloc per anar-hi, Handy va acabar adormit al dur banc de fusta de l'estació. Quan es va despertar, un home negre esparracat estava assegut al seu costat, cantant al voltant de "goin' where the Southern cross the Dog" i lliscant un ganivet per les cordes de la guitarra. El músic repetia la frase tres cops i responia amb l'instrument.

Intrigat, Handy li va preguntar que volia dir amb la frase. Va resultar que les vies de la "Yazoo & Mississippi Valley Railroad", que els veïns anomenaven "Yellow Dog", creuaven les vies de la "Southern Railroad" a la ciutat de Moorehead d'on era el músic, i ell ho havia posat en una cançó.

Era, com més tard diria Handy, "la música més colpidora que havia sentit mai".

Aquella música estranya era blues, encara que poques persones la coneixien per aquest nom. En el canvi de segle, el blues encara estava emergint lentament de Texas, Louisiana, la regió de Piedmont i el Delta del Mississippi. Les seves arrels estaven en varies formes de cançons dels esclaus afroamericans com el crits de camp, les cançons de treball, els espirituals o les "country string ballads". Aquesta música rural va capturar el patiment, l'angoixa i les esperances de 300 anys d'esclavatge i agricultura d'arrendatari. El blues habitualment era tocat per músics solitaris amb guitarra acústica, piano, o harmònica, en festes de cap de setmana, pícnics o antres diversos. La seva audiència estava constituïda principalment per treballadors agrícoles, que ballaven al so de ritmes propulsius, gemecs i "slide guitar".

El 1912, Handy va pujar el perfil del públic del blues quan es va convertir en una de les primeres persones en transcriure i publicar la partitura d'una cançó de blues -"Memphis Blues"-. Vuit anys més tard, es van esgotar més d'un milió de còpies de "Crazy Blues" de la Mamie Smith, la primera dona negra en enregistrar una cançó blues. Aquest èxit inesperat va alertar els segells discogràfics dels potencials beneficis econòmics dels "race records" (enregistraments de músics negres), de manera que a través de les gravacions de cantants com la Ma Rainey i la Bessie Smith es va començar a introduir el blues a una audiència encara més amplia.

(De "What is the blues" un petit assaig que forma part del material al voltant de la sèrie "The Blues" de la cadena estatunidenca Public Broadcasting Service)