El blues es caracteritza per la simplicitat, la repetició, el ritme i sobre tot, per l'emoció. Les seves arrels hi son als espirituals i cançons dels esclaus afroamericans al segle XIX i es pot considerar com un dels estils musicals més influents del segle XX.
L'estructura bàsica de blues es basa en la combinació dels acords de tònica (I) subdominant (IV) i dominant (V) en un espai de 12 compassos que es repeteix indefinidament.
La variació fonamental es:
I I I I
IV IV I I
V V I I
encara que per trencar la monotonia del primer grup de compassos i fer el conjunt més interessant, farem servir la variació més habitual en la qual s'introdueix un acord IV al segon compàs i es modifica la línia final amb una progressió en descens (V, IV, I) i "tornada" amb el V:
I IV I I
IV IV I I
V IV I V
El nostre primer blues el farem agafant com a tònica el La (acord A7) en la forma setena de l'acord (també anomenada dominant setena) de manera que anirà acompanyat de Re (acord D7) i Mi (acord E7). D'aquesta manera resulta:
A7 D7 A7 A7
D7 D7 A7 A7
E7 D7 A7 E7
A l'enllaç trobareu la partitura on podeu veure la progressió d'acords i una una proposta d'arpegi que es la mateixa que es va fer pel Red River Valley i que podeu provar amb ritme de swing, de tota manera es tracta de memoritzar l'estructura i simplement fer-la "rodar" lliurement provant diferents "strums", arpegis . . . en Francesc afegirà que fan els que hi "juguen" una mica més . . . potser moure's en l'escala pentatónica menor de La per exemple???
La última línia es un "lick" que pot servir com a intro o final o "turnaround", primer es fa lliscar el dit mitjà del traste 2 al 4 de la tercera corda mentre sona la nota i després venen tres "tresests" que duren un temps cadascun (encara que siguin 3 corxeres) per acabar amb un acord A7.
Encara que en anglés, en aquests dos videos crec que son prou entenedors, al de "fingerpicking" teniu un arpegi alternatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada